.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«no temptis el Senyor, el teu Déu»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisès digué al poble: «El sacerdot rebrà de les teves mans la cistella on portes les primícies dels fruits de la terra, i la deixarà davant l’altar del Senyor, el teu Déu. Després, a la presència del Senyor, el teu Déu, declararàs: “El meu pare era un arameu errant que baixà amb poca gent a l’Egipte per viure-hi com a foraster. Allà es convertiren en un gran poble, fort i nombrós. Els egipcis ens maltractaren, ens oprimiren i ens imposaren una feina dura. Llavors vam cridar al Senyor, Déu dels nostres pares, i ell escoltà el nostre clam i tingué en compte la nostra opressió i el nostre treball forçat. El Senyor ens va fer sortir d’Egipte amb mà forta i amb braç poderós, enmig de senyals, de prodigis i d’un gran pànic, ens va introduir en aquest lloc i ens va donar aquest país que regalima llet i mel. Per això he portat aquestes primícies dels fruits de la terra que vós, Senyor, m’heu donat.” »Després deixa aquells fruits davant el Senyor, el teu Déu, i adora’l.»

Dt 26,4-10

Salm Responsorial

R. Estigueu vora meu en els perills, Senyor. 

Tu que vius a recer de l’Altíssim 
i passes la nit a l’ombra del Totpoderós, digues al Senyor: 
«Sou la muralla on m’emparo, el meu Déu, en qui confio.»   R 

No et passarà res de mal,
ni s’acostarà a casa teva cap desgràcia, 
perquè ha donat ordre als seus àngels 
de guardar-te en els camins. R 

Et duran a les palmes de les mans 
perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres, 
trepitjaràs lleopards i escurçons, 
passaràs sobre lleons i serpents.  R

Ja que ell s’ha fet tan meu, 
jo el salvaré, el protegiré perquè coneix el meu nom. 
Sempre que m’invoqui, l’escoltaré, 
estaré vora d’ell en els perills, 
el salvaré, i tothom l’estimarà. R

Sl 90,1-2.10-15 (R.: 15b)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Què diu l’Escriptura, germans? «Tens la paraula molt a prop teu; la tens als llavis i al cor.» Aquesta «paraula» és la fe que proclamem: si amb els «llavis» reconeixes que Jesús és el Senyor i creus de «cor» que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat, perquè la fe que ens fa justos la portem al cor, i la professió de fe que ens duu a la salvació la tenim als llavis. Diu l’Escriptura: «Cap dels qui creuen en ell no serà defraudat.» Aquí no hi ha cap diferència entre jueus i no jueus: uns i altres tenen el mateix Senyor, que enriqueix tots els qui l’invoquen, perquè «tothom qui invocarà el nom del Senyor serà salvat».

Rm 10,8-13

Lectura de l’evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà, i durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel diable. Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedà extenuat de fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa.» Jesús li va respondre: «Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa.» Després el diable se l’endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué: «Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes; tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora’m i tot serà teu.» Jesús li respongué: «L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.”» Després el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix des d’aquí; l’Escriptura diu que “ha donat ordre als seus àngels de guardar-te” i que “et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.» Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu.”» Esgotades les diverses temptacions, el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.
Lc 4,1-13

"Amb la prova Déu us donarà el mitjà de sortir-ne"

El llibre del Dt, que és com el testament de Moisès, destaca per la madura reflexió teològica sobre la història d’Israel.
L’ofrena al Senyor de les primícies dels fruits de la terra és un ritual d’agraïment al Senyor que els ha donat la terra que regalima llet i mel (Ex 3,8.17) i que ara gaudeixen.
En l’anomenat «Credo primitiu» (Dt 26,5-9) Israel proclama la seva fe a la llum de les intervencions salvadores de Déu en la seva història. El meu pare —Jacob— era un arameu errant que baixà a Egipte. Els egipcis ens oprimiren. Vam cridar al Déu dels nostres pares i Ell ens va fer sortir d’Egipte.
Pau —israelita de la tribu de Benjamí (Rm 11, 1)— es pregunta per què la majoria d’Israel ha quedat fora de la Promesa tot i tenir la paraula molt a prop. Notant que Israel no ha arribat on la Llei conduïa (Rm 10,31) com a guia vers Crist (Ga 4,24), ara l’Apòstol exposa la via única de salvació per a jueus i no-jueus: Si reconeixes «amb els llavis» que Jesús és el Senyor i «de cor» creus que Déu l’ha res - suscitat, seràs salvat.
Amb el «seràs salvat» som al cor de la teologia paulina:
—Crist és l’únic que vol i pot salvar-nos;
—la fe és connexió vital amb Crist Salvador;
— les obres d’amor certifiquen la bona connexió.
Ser ple de l’Esperit i ser temptat pel diable no són fets incompatibles. A Jesús durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert on era temptat pel diable.
L’Esperit i l’Escriptura no ens fan exemptes del ser temptats però sí ens permeten sortir-ne vencedors en la prova. Com? Déu és fidel i no permetrà que sigueu temptats per damunt del que podeu. Juntament amb la prova us donarà el mitjà de sortir-ne (1Co 10,13).
Les tres temptacions mostren visions errònies sobre la missió i estil del Fill de Déu; i les tres respostes de Jesús el descriuen com a Fill Unigènit obedient al Pare.
Hi ha un triple missatge de Jesús en les seves res postes:
• l’home no viu «només» de pa: a més del pa material, cal el pa de la cultura i sobretot el pa de Déu.
• Adora el Senyor; dóna culte a Ell tot sol: perquè només Ell ens salva estimant-nos fins a l’extrem.
• No temptis el Senyor, el teu Déu: la confiança en Déu no ens pot fer oblidar la responsabilitat humana en el bon ús dels talents que Ell ens dóna.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES